dilluns, 23 de febrer del 2009

O meu primeiro festival brasileiro (La meva primera festa brasilenya)

Molts sabeu que des de que vaig arribar, vaig amb una nena que es diu Marina i molts sabeu que ella és brasilenya. Dons bé, era d’esperar, ja que aquí hi han moltíssim brasilers, que em trobaria amb més gent d’aquest país. No només au pairs, sinó gent que ha emigrat aquí per motius econòmics, ja que a Brasil les coses estan molt més pitjor que a Barcelona. Sense posar detalls en les diferències econòmiques del país, una persona amb un bon treball a Sau Paulo, cobra aproximadament uns 300$ americans al mes. Mentre que aquí, una merda d’au pair cobra aproximament 180$ per setmana, mentre que una Babysitter amb papers americans cobra uns 180$ per 9 hores de treball. Feu contes i tracteu d’imaginar perquè la gent emigra...

Bueno, aquest no és el tema. La cosa es que, un dels grups amb els que normalment anem, són brasilers. Són super bona gent, ja sabeu que diuen dels llatins... Es preocupen cada dos minuts si estas còmode, si t’ho estàs passant bé, si necessites més beguda o més menjar... Ja ho vaig notar amb la família de Monique quan vaig estar a Mèxic, però veig que els brasilers són de la mateixa pasta.

A part d’això, i ja que estic tot el dia envoltada de brasilers, he decidit aprendre portuguès i a ballar samba. Del ball, ja domino el primer pas i el que tinc que fer amb les mans jajajaja. El problema és que es suposa que ho de fer suuuuuper ràpid... i no és el cas! Total, que en comptes de ballar samba, sembla que estic donant saltets, però bueno, tot es qüestió de temps i pràctica.

Respecte al menjar, la veritat es que ja havia provat la cuina brasilenya, ja que poc després d’arribar aquí vam anar a un restaurant brasiler a sopar. Però a aquesta festa, el menjar era més casolà. Per una altre banda, el motiu de la festa era l’aniversari d’una de les noies del grup i l’han fet una festa sorpresa. La festa ha començat a la 1 de la tarda i jo me anat a les 8.00 i la cosa seguia... La veritat es que es increïble l’energia que tenen, ja que s’han passa’t tot el rato cantant i ballant, amb guitarres, tambors i una espècie de pandereta, després de menjar, per suposat.
L’únic que havies de portar era el que tu volies veure i una vegada allà disfrutar. Primer de tot amb el menjar típic brasiler que hi havia:

· Feijoada: És un dels plats més típics de Brasil i eta fet de frèjols i carns rostides. És molt similar al típics “cocidos” (al menys el que feia ma mare). Després l’hi pots afegir arròs blanc i farofa.

· La farofa és una guarnició molt típica i que esta feta de farina de mandioca.

· Després també hi havia una amanida amb cogombres (cosa que des de que havia arribat aquí ni ho havia vist), tomàquet... amb una salsa de pebrots, oli i vinagre.

Després, com no, faltaven les caipirinhes i altres perilloses begudes alcohòliques que tothom portava. En fi, una nova experiència que afegeix-ho a aquest multicultural any! Us poso algunes fotos!

La segona de la primera columna, Andressa, la que complia anys. L’última de la segona columna, la Feijoada. La resta són fotografies dels músics i dels presents.

dimecres, 4 de febrer del 2009

A DIOS PONGO POR TESTIGO... QUE JAMÁS VOLVERÉ A UTILIZAR PAYPAL!

Bueno, per començar, comentar-vos que ja m’he comprat la meva càmera de fotos. No crideu tots a l’hora... ja se que he trigat un cullo en comprar-la, però no ha sigut culpa meva i perquè us quedi clar, us explicaré la superodisea per poder fer-ho. Però abans us dic com és, no??
És una Fujifilm S2000 HD, amb un zoom òptic de 15x i amb 10 megapíxels i és la meva nova millor amiga! La veritat es que a l’hora de fer fotos nocturnes encara no ens portem molt bé, però de dia la nena es comporta. Bueno, jutgeu vosaltres mateixos. Totes les fotos de Hawaii van ser fetes amb aquesta càmera. Que us sembla?? Espero que les opinions siguin positives...

La vaig acabar comprant per 246 $ (189 euros) amb la bossa, el carregador, les bateries, la targeta de memòria de 4GB i els gastos d’enviament. Crec que va ser un bon tracte no?

En fi, ara que ja us he explicat una micona (no us faré un informe complet), us explicaré l’aventura per poder aconseguir-la.

Era principi de desembre, quan començava ja a plantejar-me seriosament el comprar-me la càmera i a tenir clar quin era el model que volia, va ser quan vaig trobar una oferta irresistible a Ebay. 269$ per la compra de la càmera, la funda, un trípode, la targeta de memòria de 7GB, el carregador, un adaptador per llegir les targetes de memòria i un kit per netejar les lents. La cosa pintava bé i cap al 5 de desembre vaig fer la comanda. L’única condició que hi havia era pagar per Paypal i jo... (que no ze ni que é ezo) vaig donar al botonsitu de compra!

Això també ho explico, a més de que rieu, perquè ningú torni a confiar en Paypal (capullustrossosdescoria). Pobrets, no són tan cabrons, però són uns liantes i a més, que collons... el client sempre té la rao!

Resulta que la primera cosa amb la que estic en desacord, es que no et diuen que la conta no l’ha pots obrir al moment, sinó que després de posar totes les teves dades, has d’esperar uns cinc dies laborables perquè t’enviïn una contrasenya a la teva conta corrent i, amb aquest número, validar la conta de Paypal. He d’aclarir de que vaig obrir-la amb el banc de Barcelona, ja que, encara, no tenia ni conta ni diners a USA.

Per mi ja era una putada, ja que l’oferta de Ebay era només per 7 dies, amb l’ho que si es trigava una mica més jo no podria pagar. Però als 5 dies (tenint en conta que hi havia un cap de setmana al mig) vaig rebre el codi i vaig introduir-lo a la pàgina web amb el que vaig aconseguir validar la conta i fer el pagament. Just a temps... Però ... no podia ser tan fàcil no??

La meva sorpresa va ser, quan vaig rebre un mail del venedor d’Ebay, dient-me que pagués la càmera, ja que estava reservada per mi, i la oferta estava a punt de caducar. Jo vaig mirar a la pàgina web de Paypal y allà, sense cap tipus d’informació més, apareixia un gran cartell que posava “Conta amb irregularitats”. No fa falta dir, que cap personatge de Paypal s’havia posat en contacte amb mi, i jo no podia fer una trucada a Barcelona per parlar amb ells (m’anava a sortir una mica car i amb el canvi d’horari, mai els pillava oberts). Per això, vaig enviar un mail, preguntant el que havia passat. Ells em van contestar, evidentment un dia després, que necessitaven una serie de documentació per validar la conta. I jo preguntant-me: I perquè collons no l’heu demanada abans??? Ja que ningú em va dir i en cap lloc posava que havia d’enviar aquesta informació.

La documentació era, un extracte de la meva conta, un document que provés la direcció de correspondència (una factura o alguna cosa així) i el meu DNI. Evidentment, a la meva maleta camí de Iuesei, no vaig portar ni una factura de casa meva, ni un extracte de conta, amb el que després d’explicar a Paypal que jo vivia a Usa e intentar solucionar el tema per una altre costat (sense èxit), vaig comentar al venedor de Ebay que tenia aquest problema i que no podia pagar. El senyor, molt educat, em va dir que em reservava l’oferta encara que estigues caducada. Per això, vaig moure cel i terra perquè ma germana des de Barcelona m’envies aquest documents, el més ràpis possible i dos dies després els vaig enviar per email.

Quan vaig rebre l’email de resposta del senyorets de Paypal, ja feia aproximadament uns 17 dies que havia fet la comanda per Ebay. L’email, evidentment, no eren bones noticies. Em deia, que jo estava visquen a Usa, i que, per aquest motiu, no podia obrir una conta a Paypal i que, per tant, no podia pagar. Jo crec que m’hagués cabrejat igual, però a sobre ja m’havien tret els diners de la conta, per l’ho que em vaig cabrejar molt més.

I el que tenia clar que no anava a fer, era obrir-me una conta a USA i tornar a fer el procés, perquè això em portaria tranquil.lament 15 dies més. Per tant, tota decidida, vaig enviar-li un mail al venedor d’Ebay, dient-li que si podia pagar per targeta de crèdit. Ell em va dir, que ni pa tras, que l’única manera de pagar-li podria ser un xec postal. Però clar... Amb els xecs postal a Usa, ningú t’assegura que arriben al destí. I si no arriben, perds els diners del xec que has enviat. Com última opció tens una espècie d’assegurança, el cost del qual són aproximadament uns 50 $ per xec (Taaaaaaaaaaaaas flipaaaaaaaaaaaant!!!!)

Després de rumiar-ho, l’hi vaig dir al d’Ebay que ho sentia molt però que no anava a enviar el xec i que anul.les la comanda, ja que havia intentat fer l’impossible per pagar-li i no havia sigut possible. Ell, em va dir que cap problema, però que tenia que pagar 20 dòlars per despeses. Com bona catalana... no l’he pagat i el nanu no para d’enviar-me mails perquè li pagui.

Llavors vaig dir, vaig a buscar una altre oferta i cap al 20 de desembre (te collons la cosa), vaig fer la segona comanda a Newegg.com (molt bones ofertes per cert) pensant, innocent de mi, que m’enviarien el paquet en 5 dies laborables (com posava a la web). Però no va ser així. Entre les festes de nadal i les tempestes de neu, la meva esperada càmera no va arribar fins al 6 de gener...

O sigui que per culpa de Paypal, ara soc morosa a Ebay i no puc comprar i vaig tenir la meva càmera com 1 mes i mitj després. Moraleja: Mai utilitzeu paypal!!

Perquè després em digueu que lo que a mi em passa és normal.... XD