O meu primeiro festival brasileiro (La meva primera festa brasilenya)

Molts sabeu que des de que vaig arribar, vaig amb una nena que es diu Marina i molts sabeu que ella és brasilenya. Dons bé, era d’esperar, ja que aquí hi han moltíssim brasilers, que em trobaria amb més gent d’aquest país. No només au pairs, sinó gent que ha emigrat aquí per motius econòmics, ja que a Brasil les coses estan molt més pitjor que a Barcelona. Sense posar detalls en les diferències econòmiques del país, una persona amb un bon treball a Sau Paulo, cobra aproximadament uns 300$ americans al mes. Mentre que aquí, una merda d’au pair cobra aproximament 180$ per setmana, mentre que una Babysitter amb papers americans cobra uns 180$ per 9 hores de treball. Feu contes i tracteu d’imaginar perquè la gent emigra...

Bueno, aquest no és el tema. La cosa es que, un dels grups amb els que normalment anem, són brasilers. Són super bona gent, ja sabeu que diuen dels llatins... Es preocupen cada dos minuts si estas còmode, si t’ho estàs passant bé, si necessites més beguda o més menjar... Ja ho vaig notar amb la família de Monique quan vaig estar a Mèxic, però veig que els brasilers són de la mateixa pasta.

A part d’això, i ja que estic tot el dia envoltada de brasilers, he decidit aprendre portuguès i a ballar samba. Del ball, ja domino el primer pas i el que tinc que fer amb les mans jajajaja. El problema és que es suposa que ho de fer suuuuuper ràpid... i no és el cas! Total, que en comptes de ballar samba, sembla que estic donant saltets, però bueno, tot es qüestió de temps i pràctica.

Respecte al menjar, la veritat es que ja havia provat la cuina brasilenya, ja que poc després d’arribar aquí vam anar a un restaurant brasiler a sopar. Però a aquesta festa, el menjar era més casolà. Per una altre banda, el motiu de la festa era l’aniversari d’una de les noies del grup i l’han fet una festa sorpresa. La festa ha començat a la 1 de la tarda i jo me anat a les 8.00 i la cosa seguia... La veritat es que es increïble l’energia que tenen, ja que s’han passa’t tot el rato cantant i ballant, amb guitarres, tambors i una espècie de pandereta, després de menjar, per suposat.
L’únic que havies de portar era el que tu volies veure i una vegada allà disfrutar. Primer de tot amb el menjar típic brasiler que hi havia:

· Feijoada: És un dels plats més típics de Brasil i eta fet de frèjols i carns rostides. És molt similar al típics “cocidos” (al menys el que feia ma mare). Després l’hi pots afegir arròs blanc i farofa.

· La farofa és una guarnició molt típica i que esta feta de farina de mandioca.

· Després també hi havia una amanida amb cogombres (cosa que des de que havia arribat aquí ni ho havia vist), tomàquet... amb una salsa de pebrots, oli i vinagre.

Després, com no, faltaven les caipirinhes i altres perilloses begudes alcohòliques que tothom portava. En fi, una nova experiència que afegeix-ho a aquest multicultural any! Us poso algunes fotos!

La segona de la primera columna, Andressa, la que complia anys. L’última de la segona columna, la Feijoada. La resta són fotografies dels músics i dels presents.