Si senyors!!! Un altre dels meus somins aconseguits! I no només perquè sigui un paradís, si no perquè com molts de vosaltres sabeu, en els últims temps he estat bastant interessada en el mon del surf i, quin lloc més idoni per visitar?? Don exacte, Hawaii!
Aquest conjunt d’illes volcàniques (unes 130, encara que moltes inhabitades), estan situades al centre de l’oceà Pacífic, a una distància d’uns 4.300 kilòmetres de Seattle (uns 14.200 kilòmetres de Vilassar de mar) i per arribar-hi has de agafar un vol d’aproximadament unes 6 hores (si es que pilles vol directe). La veritat es que haig de dir que ha sigut, amb diferència, el pitjor vol de la meva vida. Moltíssimes turbulències i un mareig que em va durar fins un dia i mitj després d’arribar…, però a valgut la pena! A més, una dada graciosa: vaig volar amb Hawaiian airlines i es curiós, perquè tots els seus treballadors són hawaians, és una clàusula que imposa la línia aèria per treballar amb ells.
Aquí teniu diferents paisatges de Maui Nosaltres vam aterrar a l’aeroport de Kahului a l’illa de Maui, que és la segona més gran de tot l’arxipèlag. Però està formada per tres illes més: Lanai, Kahoolawe i Molokai (molt més petites).
Només trepitjar terra vaig sentir una onada de calor (vaig passar de 2 graus de Seattle a 27 graus de Maui) mesclada amb olor a sal, humitat i sensació d’estiu, que em va retornar la vida! Deu meu! No havia pensat mai que la calor fos tan important per mi. Se’m va canviar la cara, se’m va canviar l’humor, se’m van obrir els poros de la pell, vaig respirar profundament, vaig abandonar les meves Convers a l’armari, em vaig posar les xancles i, automàticament vaig saber, que absolutament re (ni un nen malcriat de casi 11 mesos, ni dos americans frikis) m’anava a rebentar el viatge! O sigui que.... Benvinguda a Maui!!!
La veritat es que no m’imaginava que m’agradaria tant, encara que hagi treballat, he tingut temps per tot. M’he posat morena, m’he cremat les meves taquetes, he fet turisme, he fet surf, m’he relaxat... I la sensació d’estar prenent el sol i banyar-te a la platja un 9 de gener, agrada a qualsevol! I, encara que no hagués fet re, simplement per veure com s’amaga el sol aquí, val la pena visitar-ho. Ja se que encara no he viatjat molt, però de moment, amb tots els llocs on he estat, em quedo amb Maui!
La veritat es que podria viure aquí... jajaja. Qui no? Se que això vaig dir de San Diego però... es que vosaltres mai canvieu d’opinió??? Aprenent definitivament a surfejar, treballant en un treball de merda i visquen tranquil.la, relaxada, prenent el sol en aquest paradís, amb un clima d’estiu etern. El problema es, que al ser un paradís, tothom vol venir aquí, el que implica que tot es caríssim. No només perquè esta a prendre pel cul al mig de l’oceà pacífic (i ja el transport puja el preu), si no, perquè es considera lloc turístic i tot es una mitja d’un 30% més car, sempre! Per una altre banda, els sous són similars a altres llocs d’Estats Units, però encara així, ja estaria jo disposada a apretar-me el cinturó!
Però també es veritat que jo venia amb una idea totalment diferent. No se perquè, però venia amb la idea de platges caribenyes i amb aigües turqueses. Es cert, que les platges són precioses, amb les palmeres i tota la pesca, però no es l’ho més bonic de Maui. A mi, realment, em van impactar les muntanyes amb els núvols tapant els cims. Perquè us feu una idea us dic que multitud d’escenes de la pel.lícula Jurasic Parc, van ser rodada aquí i tota la illa es igual que aquelles escenes. A part de muntanyes verdes i nuvoloses, també trobes una quantitat inhumana de botigues de souvenirs (encara que totes tenen absolutament el mateix). Camises hawaianes, collarets de flors, pantalons curts i vestidets, flors pel cabell, tovalloles a joc... no importa que sigui, l’única condició es que tingui colors extravagants i que sigui car! Una camisa hawaiana no baixa dels 40 dòlars i uns pantalonets 18!! Sense contar amb aliments bàsics com, un simple sandwich, trist sense casi condiments, 5 dòlars!!! K Així és el món del turisme, aprofitant qualsevol motiu per fer negoci.
La població hawaiana es ... com dir-ho... filipins però totalment morenos i o són molt guapos o no ho són gens! Però també hi ha una altre part de població, els que no són com filipins! (fàcil no?) Ara entenc on està tots els tius amb sex appeal de Seattle. Van agafar un avió i van venir a viure a Hawaii jaajaja. No, en serio! Lamarequeelsvaparir! Tracteu d’imaginar tius super morenos, fibradissims i fent surf... que més es pot demanar?? Però també tenen altres facultats (que després em dieu superficial...) Són amigables i tranquils. Tirant a la tranquil.litat andalusa... però més.
Hotel
En un altre viatge no hagués fet cap comentari sobre el lloc on em vaig dormir, però em veig en l’obligació d’enviar-vos algun document que demostri com eren las vistes d’e la meva habitació. He de comentar, que no era un hotel. Era una espècie d’apartament amb dos habitacions, un saló, una cuineta i dos banys, però des del que veies tota la platja i a l’horitzó les illes Lanai i Molokai. A més podies veure, molt a la distància, com saltaven les balenes. Vamoooos! Increïble!
Recordeu que venia a currar i, per això, no vaig ser jo qui va decidir ni pagar aquest hotel. Al principi, vaig pensar que eren una mica rates (una jefa d’una empresa de construcció i un jefe de software de Microsoft, no poden pagar un hotel??), però quan em vaig assabentar del preu per dia d’aquest apartament (200$), vaig entendre que potser contractar un hotel era un preu excessiu. Si el cost diari de l’apartament era el mateix cost que el lloguer del meu antic pis a cerdanyola... Mensual! Deu meu que car!
Bueno, de totes maneres, el pis era perfecte però per l’ho que em vaig enterar era que el pis estava en venda. Jo vaig fer treball d’investigació perquè us feu una idea dels preus. El pis feia uns 60 metres quadrats i s’estava venent per aproximadament uns 550.000$, un 427,260 euros (uns 71 milions de les antigues peles). I vosaltres teniu collons de parlar de la crisi immobiliària a Barna??
Per acabar-ho d’arrodonir us adjunt-ho un vídeo on podeu veure les vistes de la meva habitació. És el meu petit regalet des de Maui. Quan esteu estressat, us poseu el vídeo, respireu i penseu que esteu a la platja... Tot serà molt millor!
Parc Nacional de Haleakalā
Com us he dit, també he fet turisme, i vaig anar a fer una excursió al Parc Nacional Haleakalā. Aquest parc nacional es troba situat a l’est de l’illa i el seu nom significa “casa del sol”. És un parc nacional amb moltíssimes plantes i animals que no existeixen en cap altre punt del planeta i, moltes de les quals es troben en perill d’extinció. El parc també te un volcà, del mateix nom que el Parc, i te el cràter volcànic inactiu més gran del món amb 700 metres de profunditat i 34 kilòmetres de perímetre. La veritat es que es bastant impressionant, similar a les fotos que he vist del Gran Canyon, però, segurament, en petit i també té aquest color vermell i marró.
Diferents visions del cràter i del cel des de la cima. Aquest cel és diferent a tot el que he vist fins ara. El nostre resort (Ka'anapali) està situat a l’oest de l’illa, a dos hores i mitja del parc i, evidentment, a nivell del mar. Per això, va ser impresionant, quan vam sortir del cotxe quan vam arribar al parc. Havíem pujat 3000 metres per arribar al cim. Amb la consegüent pressió i fred (vam passar de 27 a 8 graus) i es curiós perquè al cim de la muntanya pots trobar neu, cosa que no hagués dit mai.
Al cim, a part de neu, tens un mirador des d’on pots veure el crater, pots veure les illes del voltant (inclús la illa gran) i l’observatori Puu Ulaula, que serveix per observar satel.lits. A més es curiós, perquè en el cim, pots veure les dos laderes de la muntanya, que tenen una curiosa diferència. El costat oriental (El valle Kipahulu), te moltíssima vegetació amb plantes tropicals, sent completament verd. En canvi, el costat occidental es una explanada completament deserta, marró i sense una trista planteta. Això passa, perquè els núvols que porten tempestes arriben al cim i, com es tant alt, es queden travats i tot cau a la part oriental de la muntanya, mentre que a l’altre no arriba ni una goteta.
Imatges de la pujada i la baixada al volcà Haleakala. La foto de les vaques es perquè aquí no només les persones son tranquil.les… Bahia de Napili
Una de les nits vaig anar a veure com s’anava el sol a aquesta Bahia, el problema és que les fotos no van sortir molt bé (encara no l’he pillat el truquillo a la càmera).
Surfing in hawaiiiiiii!
No podia anar-me de Hawaii sense fer una micona de surf no? Per això, en vaig anar cap a la recepció de l’hotel a investigar. El problema es que havies d’anar d’excursió per arribar a la platja més propera on impartien classes de surf. A més, l’única forma d’arribar era (si no tenies cotxe) amb autobús. Però clar, estem parlant de Hawaii, on tot es tranquil.litat i estalvi d’esforços. Amb el que vaig tenir que agafar dos busos per fer el trajecte de 15 minuts en cotxe i, clar, els autobusos només funcionaven un cada hora (i jo em queixo de Seattle).
Bueno, la cosa es que vaig arribar, i després de pagar la salvatjada de 50 $ per dos hores de classe, vaig arribar a la Royal Hawaiian Surf Academy a la platja de Lahaiana, on em vaig trobar a un surfista moreno i quadrat que es suposava que era el meu professor. Després de bavejar tot el que em quedava de saliva a la boca, vam anar a la platja.
Era la meva tercera classe, i tenint en conte que només vaig aconseguir posar-me en peu una vegada a les dos primeres, tampoc esperava molt d’èxit. Però, en contra de tot pronostic, vaig conseguir-me posar de peu bastantes vegades (encara que també vaiug caure unes quantes). A més, em queda per perfeccionar-me les platges de Califòrnia, durant el roadtrip de la l’aventura sambi-juju (que me’n dius Júlia?).
Us poso algunes fotografies perquè pugueu riure de les meves caigudes també.
De totes maneres, quan torni, faré classes amb l’Escola Catalana de Surf i quan ja domini em vaig tres mesos a Biarritz a practicar surf i a practicar algo de francès... Disposats a somiar... Algú s’apunta?
Respecte a on vaig anar a fer surf, Lahaiana, al seu downtonwn hi havia una plaça amb el Banyan (un arbre, i la seva traducció segons el word reference una higuera de bengala) més gran d’Estats Units. Es va plantar al 1873 i només mesurava uns 2 metres i mitj. Ara fa 18 metres d’alçada i, a més de tenir el tronc principal, l’hi han surtit 12 més. Perquè us feu una idea, el abre cubreix una superficie de 60 metres. Se que no es el mateix, però os poso una foto perquè veieu les dimensions.
La tornada a casa
Havent disfrutat aquest set dies a aquest paradís, tocava tornar cap a casa, a aquesta merda de nevera anomenada Seattle, amb pluja, vent i gel! Però he vingut amb bons propòsits:
Després de tot el temps que m’he passat en bikini i, després de recuperar-me del jamacuco que em va donar al veurem en bikini, he decidit posar punt i final a aquesta vida buida , menjant sense parar... M’he apuntat a un gimnàs, he començat a córrer, he deixa’t de menjar tant com menjava i m’he divorciat del Mc Donalds i de Red Robins (cosa que porto fatal)... Espero resultats a les següents setmanes... seguiremos informando!
