I VA ARRIBAR LA NEU…

Si senyors! No tenia suficient amb la incòmode pluja que no deixa de caure, que ara, s'ha unit a la festa la neu. I això que em van dir que Seattle no era una ciutat on feia molt de fred. No se si va ser una broma macabra o simplement, que es l'ho que em preocupa, es que realment ells pensen que no es un clima fred. La veritat es que no em vui imaginar visquen, per exemple, a Chicago (on tenia una altre oferta), on ara mateix estan amb 16 graus Farenheits (un -10). Nosaltres son bastant afortunats... amb uns miserables 23 graus (-5). Estic segur que si fos un tiu, la meva titola hagués desaparegut.

La veritat es que val la pena veure totes els paisatges nevadets, ja que entre alters coses, tenim neu a peu de llac, el que el fa, si mes no, curiós. Però la veritat es que per mi el fred es insuportable. Tinc les mans que semblen paper de lija i els meus ditets dels peus crec que no es tornaran a posar rectes mai mes, però... tot sigui pel meu puto somni de venir a USA!! Jajaja.

Als primers dies de nevades (va nevar únicament fa dos dissabte a la nit), els hi va seguri la neu el fenomen de fondres la neu, però no fei el suficient fred com per que s'acabi de fondre i es converteix-hi en gel... Deu meu!!! Crec que no falta que digui que soc la persona mes torpe del planeta. Tinc que lluitar per no caure en una superfície seca i llisa. Podeu imaginar les dificultats que tinc amb les superfícies lliscoses??? Total: Que m'he convertit en un perill ambulant per mi i per tothom que esta a menys d'un metre de mi.

Es mes, he de confessar que ja he estat a terra (ja trigava en donar-li petons). Resulta que estava fent fotos (como no, semblo una japonesita), vaig relliscar i em vaig fotre una bona ostia! Estic beeeeeee! Jajajaja, nomes me fet pupita a un turmell i no puc casi ni caminar. O sigui que... Rino, pots respirar una mica més perquè ara no puc córrer i entrenar-me... però no serà per molt de temps!!

I no! No he fet el típic ninot de neu!. Primer perquè no penso gangrenar-me els dits per una estúpida foto. :)

Us passo el collage d'aquest post. Se que n'hi han moltes fotos, però m'agradaven totes jajaja. Si voleu podeu ampliar-les clickant a sobre o trobar-les totes mes grans al Feisbuk.

La majoria son vistes a prop de casa meva, excepte les vistes al llac que es la segona de la primera i la ultima de la primera fila i les dos ultimes de l’ultima fila. I la primera, que son les meves experiencies amb aquest clima plasmades a la neu.

Però això no es tot. Poc després va arribar la supergrannevada. Qui m’anava a dir a mi, que després de passar fred, caurem i fer un cullo de fotos, resultaria que la primera nevada havia sigut una merdeta.

Vam estar amb tempestes de neu durant tres dies, la ciutat s’ha quedat col.lapsada i els transports públics (patètics en situacions normals) no funcionen. Els que surten es queden penjats per la ciutat. Us poso el link de l’accident del bus a Seattle (impressionant) http://www.youtube.com/watch?v=4ZibJjWkGU8 (Gràcies Alba).

Per una altre banda, la gent no a anat a currar i van comprar moltíssim menjar per si es quedaven sense poder sortir de casa (del pal huracà) i els cotxes que han sortit al carrer, la majoria s’han quedat travats a la neu... Vamos de pelicula!. L’ho fort es que la gent que a crescut a Seattle, diu que no recorda una nevada així a la seva vida i que, la ultima nevada forta va ser al 86, amb aproximadament dos pams de neu, o sigui que imagina...

En funció d’això, he intentat adaptar-me de nou a la situació (propera al polo norte) que estic visquen. Normalment, ja no puc sortir al carrer a fer res, ja que no tinc com desplaçar-me. Si surto, es a donar una volta per aquí i les meves vestimentes són ... diferents. Semblo una mescla d’aquest agents amb trajos especials per situacions de perill biològic i el ninot Michelin. Porto unes 5 capes de roba, es a dir, tota la roba que vaig portar de Barna, però a la vegada! I vigila d’estar més de 10 minuts fora que pots morir congelada...

I total, como no es pot fer re, la gent s’ha ficat a casa seva, a jugar al parxís... que així no es gasta re i millorem la crisi mundial!

Les dos primeres tires de fotos son imatges de carrers bastants cèntrics de Seattle (on casi mai la neu arriba). La primera de la segona fila, són les vies del tren i l’última son els estadis de la ciutat i una vista de Pudget Sound. Les tres de l’última fila són a prop de casa meva.

Per acabar-ho de rematar, us vui posar un vídeo que vaig gravar una de les tardes que va nevar tant. No te molt bona qualitat però .... joder m'estava congelant!!!!!

Per cert, si no torno a escriure, es que he desaparegut a la neu o he mort congelada. Busque-me si us plau!